Continue parlant del que anomene decadència moderna. El següent vídeo (15 minuts) mostra fotos de barris de diferents poblacions dels Estats Units. Edificis sencers abandonats, cases de fusta de dues plantes ben grans amb les finestres tapades per murs o bloquejades amb panells de fusta, construccions devorades per la vegetació etc. comparteixen espai amb els que no han pogut o no han volgut abandonar el lloc al qual pertànyen. Abans de cada ciutat, el video ens ofereix unes estadístiques que fan por; per exemple, a la ciutat de Xicago, h iha ahgut 6.437 morts (suposadament violentes) en 11 anys, a Cincinnati, el 59% de la gent que viu en la pobresa no ha treballat mai. També apareix la ciutat de Camden, lloc on es fonamenta la història de la sèrie "me llamo Earl", com un suburbi de New Jersey prou desestructurat.
La gran part del edificis conserven una mena d'elegància que tal volta els atorga el tipus d'edificació -eixes cases de fusta de dues plantes, amb un gran porxi a l'entrada- però que amaga somnis de prosperitat que no s'acompliren. Pobresa amagada darrere una imatge de decadència al país de les oportunitats.
2 comentaris:
Uf! Massa depriment. He aguantat cinc minuts. De tota manera, supose que eixes ciutats també tindran una llumeta d'esperança, perque si no...
Per sort que només són parts de les ciutats!. M'impressiona la imatge de decadència d'aquestos barris.
Publica un comentari a l'entrada