QUÈ MÉS?

Primer l’excusa era que el cotxe no era prou competitiu, després, problemes amb els pneumàtics, seguidament “l’estratègia a seguir no era l’adequada”, aquest cap de setmana, directament, per la ràdio, el pilot de fórmula 1 li diu a l’enginyer: “sois tontos”.

En el primer cas l’espectador se n’adona; tothom està pendent de la carrera i comprova com, per molt esforç que hi pose el pilot, el cotxe és superat pels seus rivals. Després, el mateix espectador, un espectador dels de sempre, no dels d’ara, aferma no entendre massa de pneumàtics, però comprova per les imatges com aquestos es fan malbé i obliguen al pilot a reduir  la velocitat. Una vegada més, és superat pels seus rivals. Quant a l’estratègia, l’espectador, que, després d’haver vist tantes carreres, un poquet pot opinar, pensa que ell no hauria fet el mateix, i li atorga la culpa a l’equip, no al pilot. El pilot és el millor de tots, no hi ha dubte. A més, en totes les carreres televisades hi ha un programa previ on els pilots suplents de la marca expliquen les meravelles de la tècnica que condueix el pilot titular. Aquest cap de setmana, l’espectador pensa: “sí que soy tonto”.

Per què? Doncs perquè fa dos anys que el missatge que li arriba és “ara sí que sí. No podem perdre” i carrera rere carrera  escolta noves excuses,  fins que fart de “tontos”, pneumàtics, estratègies i manques de competitivitat, decideix que la fórmula 1 no és gaire interessant i que les motos i els “ràl·lits” són molt més emocionants. Els espectadors de motos no som tan sabuts; no necessitem entendre de “KERS”, d’estratègies en boxes, ni de pneumàtics. Vivim intensament cada carrera i la quantitat d’adelantaments que s’hi produeixen. I els de “ràl·lits” ens interessem més per l’espectacle que per la velocitat o l’estratègia o qui guanya o qui perd (almenys 8 de cada 10 que jo conega). Així que, sr. Alonso vaja vosté a cagar amb el seu equip, el KERS, De la Rosa, Marc Gené, el calb de Telecinco i tota la burumballa. Quan guanye, m’avisa, que me n’alegraré.

El meu sentiment per la fórmula 1 és pot exportar a molts àmbits de la vida. Sovint se’ns vol oferir una imatge d’excel·lència de determinats col·lectius o persones: respecta el representant públic, que és representant públic, respecta l’esportista perquè guanya medalles,respecta el policia perquè es policia, respecta el mestre perquè és mestre etc. Aquesta excel·lència no és de bades. Quant el representant públic provoca vergonya entre el públic(moolt Ana Botella, mooolt), quant l’esportista és trampós o directament, mentider, quan el policia és ineficient o irrespectuós o quan el mestre és un maleducat, se li ha de continuar atorgant eixe respecte? Per suposat que no. Se li ha de tenir respecte, però per la seva condició de persona, no per la seva situació (alcalde/president, campió, representant de la llei o mestre del que siga).

Per favor, menys propaganda i més fets, i qui  no arribe al nivell que s'exigeix per a determinades tasques, que treballe amb il·lusió, que si té capacitats ho podrà aconseguir, i compte amb l'autobombo, pot avorrir els altres.
 Arribar,és la meta. Guanyar és obtenir l'excel·lència.

 Gràcies Dani Pedrosa per obrir-me els ulls.