divendres, 1 de novembre del 2013

ADÉU,LOU!

29 d’octubre. La notícia em senta com una potada en la panxa; s’ha mort Lou Reed. Exclame en véu alta: Joder! S’ha mort Lou Reed!. Aquesta expressió sobtada em fa preguntar-me què significa la mort de Lou Reed. Significa que sent llàstima per la seva mort. Significa l’adéu al creador de la banda sonora de “l’època heroica” del poc temps que porte en aquesta pantanada que hom anomena “la vida”, l’adéu a un artista que se n’ha anat amb moltes coses per dir i per transmetre...però sobretot significa la constatació d’aquest presentiment que em fa pegar voltes al cap prou sovint en aquestos mesos: Estic travessant el final d’un cicle. La fi d’una etapa.
Joder! s'ha mort Lou Reed!.

4 comentaris:

Àngels Domenech ha dit...

Supose que "la vida" te això, anar avançant o caminant (com se li vulga dir) i anar passant etapes, unes més bones que altres, unes més enriquidores que altres, però em resulta curiós, perque tu ho dius i jo fa temps ho pense, com hi ha certs fets o esdeniments que ens serveixen de "constatació d’aquest presentiment".
Joder! s'ha mort Lou Reed!.

MEQUETREFE ha dit...

Aixó és. Un fet com la mort de Lou Reed (Joder!, s'ha mort Lou Reed!) m'ha fet veure com és hora d'avançar, de deixar enrere una sèrie de coses.
Avançar és el verb, però la direcció no està gens clara...Veurem com va, i si no funciona, doncs girarem per ací o per enllà, però mai retrocedir.

Àngels Domenech ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngels Domenech ha dit...

Mequetrefe... no se que he fet i he suprimit el comentari... :(

Tan sols deia: "Sense parar i sempre cap avant... ;)"