Pugem al cim i ens mirem amb un somriure,sota
els nostres peus, una immensa vall, i al fons, la mar. Escomencem a córrer cap
avall!. No hi ha obstacles, no hi ha pedres ni res que ens faça caure, correm
com si fórem cavalls desbocats xapant l’herba. De sobte, apareixen amics i
companys de totes èpoques, els nostres avis amb vint anys corren amb nosaltres,al nostre costat,tots
somriem enjogassats, uns xiquets ens acacen a taronjades !. Caic, m’alce
somrient i continue, anem a la mar!. Un moment, no tinc peus, tinc potes, sóc
un galgo, ara una llebre i per fi, un cavall!. Vosaltres també…anem amb l’aire
de cara…ummm. Ningú pot alcançar-me,
però no és una competició, anem rient i esquivant taronjades.
Quina oloreta a salitre, xafem la sorra i tornem
a ser persones. Ara de cap a l’aigua, nadem a una velocitat increïble, sortim
de l’aigua, ara som gavines, ara àguiles, tornem al cim volant,esgotats i
contents.
S’acaba la cançó.
4 comentaris:
A l'institut, en l'asignatura de música de 1r de BUP, el mestre feia una cosa que anomenava "Sugerencias".
Consistia en posar-nos una peça clàssica i nosaltres havíem d'escriure, en directe, el que ens suggeria.
Allò em va agradar molt, igual que m'ha agradat el que has escrit. Segurament a tu també t'hauria agradat.
"No és una competició"... és un somni. Viscut o no. Somiat o no. Tan se val, a la fi un somni.
Molt bonic, Mequetrefe.
Morning: m'haguera agradat, i prou. Una de les coses que més m'agrada de la música és la capacitat de "transportar-me", de crear atmòsferes o ambients de tota mena. Com diria el profeta: m'obri la ment.
Àngels: moltes kènkius. A qui no li encanta somniar i res més? Si no fóra per eixos ratets...
Morning: m'haguera agradat, i prou. Una de les coses que més m'agrada de la música és la capacitat de "transportar-me", de crear atmòsferes o ambients de tota mena. Com diria el profeta: m'obri la ment.
Àngels: moltes kènkius. A qui no li encanta somniar i res més? Si no fóra per eixos ratets...
Publica un comentari a l'entrada