L’expresident de l’entitat ix per la porta principal del jutjat. Abaixa
les escales i els veu a l’esquerra, darrere d’una tanca i la barrera de policía
nacional que el protegeix. Hui n’hi ha quelcom diferent; els preferentistes
criden a l’uníson hijooo de puuutaaa!.Al capdavant hi ha un matrimoni
qUe roman en silenci. Ella l’agafa a ell del braç, l’ajuda a mantener-se
dempeus.
La senyora, entre els crits dels estafats li diu a un agent senyor,
allà ha caigut una dona major, ajude-la. L’agent gira el cap i mentre s’adreça
cap a la senyora que esta en terra se
senten quatre trons; Vicent i Pepa desacarreguen el canó llarg i el canó curt de les seves escopetes en
la panxa i la cara de l'expresident de l’entitat, que cau poc a poc en terra,
en una agonia de pel·lícula. Li han pegat en la bitlletera i 2 bitllets de 500€
cauen lentament sobre el cadáver del pirata mentres els dos ocotogenaris alcen
els braços cap a la policía en senyal de rendició. Ella no s’hi pot contenir i l’abraça.
Ell plora d’alegria, l’alegria de qui ha superat un malson, tot i haver
provocat dolor. Tots dos han de contenir una escopinyada sobre el cadaver del lladre d'esperances.
En eixe mateix instant, un sindicalista convençut rota els tres plats
que li han servit en un restaurant d’eixos de plats grans,menjar mínim i botelles de vi de centenars d'euros. Dos
carrers més avall, les mans de la massagista oriental fan ejacular l’exassessor de la
casa reial en un saló de massages mentre s’escolten sirenes d’ambulància que
van cap al jutjat. Esta palla l’ha de pagar de la butxaca. Putos lacaios!.
3 comentaris:
Anit, vaig vore el programa de "El objetivo",i just parlaven sobre les barbaritats i irregularitats en forma de tarjetes black que beneficiaven a alguns assemblearis bancàris a costa dels estalvis de tota la vida,de persones treballadores, la majoria d'ells de persones com mon pare, o Vicent i Pepa, posem per cas.
TREMENDO!!!
Tú has fet un bon retrato de la situació.
Quanta brutea!. Quanta foscor!Quant miserable1 i el pitjor de tot que sempre donant lliçons als demés del que està be i el que està mal.
En fi, no seria d'extranyar que en un moment donat a algú com Vicent i Pepa se li creuearen el cables i fera una barbaritat com esta.
Esperem que no.
Sí-se-nyor! Fantàstic relat.
Fa uns quants anys, quan açò de la crisi ja estava en marxa i començaven a eixir els escandalosos casos de corrupció, vaig dir mentre esmorçàvem en la faena, un poc de conya, que tot s'acabaria quan a algú se li creuaren els cables i li pegara un tir al polític o banquer de turno.
Alguna companya va contestar escandalitzada que no s'esperava eixe comentari de mi, però de vegades pense que acabarà passant.
Amparo, jo també espere que a ningú se li acaben creuant els cables i faça eixa barbaritat, però, saps? em sorprén que l'atall de malpartis aquest no camine amb guardaespatles. Literalment, han desfet les vides de gent que s'ha partit l'esquena per alçar un pais que estava destrossat.
El millor de tot és el que tú dius, que encara ens volen donar lliçons a la resta. La justícia reacciona moolt lentament (no crec que siga culpa dels jutges, que conste; més bé de la manca de ganes dels polítics de donar-los els mitjans que cal) i la paciència s'esgota mooolt ràpidament.
Quan veig que als estafats els posen un micro davant i diuen "sinvergüenzas", aplaudisc la serenitat d'eixes persones. A mi, si m'hagueren fet açò i em posaren un micro davant, em detindrien per amenaces.
Pere,jo també pense que la corda està estirant-se massa, fins el límit, però crec que "el sistema", domina molt bé "el tempo" de la indignació; Lleve al ministre que porvoca clamors quan el clamor de veres m'amenaça, em calle/ho tape fins que la gent se n'oblida (Bárcenas,la ignoranta i el jugador d'handbol que va pegar la braguetà s'han mort?)i done dosi mooolt petites del que em reclamen(baixes de militància "conedemne" la corrupció,etc). El que passa, es que aixó ja no és prou.
Publica un comentari a l'entrada