Exercici 1
Obric el calaix tancat amb clau de les fotos i apareixen els records
d’aquella nit tan química que acabà amb un matí de lliçons de física. Veig els llums del
local, sent l’olor tan particular d’aquella casa, olor com de caramel i com no,sona la cançó.
Exercici 2
Quina costera!. Rebentat com si t’hagueren fet una pallissa, alenant
com el gos que ix de cacera i amb el cos bategant com un pistó revolucionat. Ja
ets al cim. Mires la vall i tot el que hi ha sota els teus peus. Enfront
colines i més colines. T’ajustes bé el casc,puges a la bici i l’encares cap
avall, soltes els frens i sents l’esglai
i la por de qui se sent al límit del bac , alliberant tones d’adrenalina entre
bots i rabejades… torna a aparèixer eixe somriure quasi suïcida quan te n’adones
que a la dreta hi ha un barranc, i com no, la cançoneta al cap des del mateix instant que enfiles cap avall.
Exercici 3
10segons mirant la rastellera. 10 segons equivalents a 3 o 4 minutsd’escenes que tornen a la memòria com una gravació en súper8 a una velocitatvertiginosa.
Exercici 4
Quan algú parla de “la tendeta de la tia Adela” somrius com qui guarda
un secret que pocs coneixen. Tu jugaves dins d’eixa tendeta; la “tia Adela” era
la veïna més propera dels teus avis i dinaves prou a sovint en sa casa.
Tornes a passar i veus l’era de la casa
on feies voltes amb la bicicleta i una veu et diu: “esto es un camino
particular”. No pots reprimir-te i li contestes: “yo he vivido aquí más tiempo
que tú, me gustaría hacer unas fotos y me voy”.
Els aportes fotos de la teva infantessa per tots els racons d’aquella
finca i et deixen passar. De sobte estàs prenent un té amb persones 20 anys
majors que tu i els contes mil i una batalletes i històries, com si fores major
que ells. T’escolten amb atenció. Són un matrimoni molt amable. Les llàgrimes et brollen barrejant alegria i
enyorança quan tornes a pujar al cotxe; deixes enrere molt més que uns bancals,un corral i una era.
3 comentaris:
ui ui ui ui ui aquests atacs d'enyorança comencen a ser un síndrome de que ja tenim una edat, eh? :P
No ho havia pensat, però segurament siga això,hehe.
És curiós la influència de la música en la gent que ens agrada.
Hi ha situacions que et recorden vivament una cançò però, també al revés, quan sents una cançò concreta revius aquella experiència a la qual està unida.
I això sol ser bo, però de vegades també et toca la fibra...
Publica un comentari a l'entrada