dilluns, 17 de novembre del 2014

QUATRE EXERCICIS DE MEMÒRIA



Exercici 1
Obric el calaix tancat amb clau de les fotos i apareixen els records d’aquella nit tan química que acabà amb un matí de lliçons de física. Veig els llums del local, sent l’olor tan particular d’aquella casa, olor com de caramel i com no,sona la cançó.
Exercici 2
Quina costera!. Rebentat com si t’hagueren fet una pallissa, alenant com el gos que ix de cacera i amb el cos bategant com un pistó revolucionat. Ja ets al cim. Mires la vall i tot el que hi ha sota els teus peus. Enfront colines i més colines. T’ajustes bé el casc,puges a la bici i l’encares cap avall, soltes els frens  i sents l’esglai i la por de qui se sent al límit del bac , alliberant tones d’adrenalina entre bots i rabejades… torna a aparèixer eixe somriure quasi suïcida quan te n’adones que a la dreta hi ha un barranc, i com no, la cançoneta al cap des del mateix instant que enfiles cap avall.
Exercici 3
Exercici 4
Quan algú parla de “la tendeta de la tia Adela” somrius com qui guarda un secret que pocs coneixen. Tu jugaves dins d’eixa tendeta; la “tia Adela” era la veïna més propera dels teus avis i dinaves prou a sovint en sa casa. Tornes  a passar i veus l’era de la casa on feies voltes amb la bicicleta i una veu et diu: “esto es un camino particular”. No pots reprimir-te i li contestes: “yo he vivido aquí más tiempo que tú, me gustaría hacer unas fotos y me voy”.  Els aportes fotos de la teva infantessa per tots els racons d’aquella finca i et deixen passar. De sobte estàs prenent un té amb persones 20 anys majors que tu i els contes mil i una batalletes i històries, com si fores major que ells. T’escolten amb atenció. Són un matrimoni molt amable.  Les llàgrimes et brollen barrejant alegria i enyorança quan tornes a pujar al cotxe; deixes enrere molt més que uns bancals,un corral i una era.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ui ui ui ui ui aquests atacs d'enyorança comencen a ser un síndrome de que ja tenim una edat, eh? :P

MEQUETREFE ha dit...

No ho havia pensat, però segurament siga això,hehe.

Morning Star ha dit...

És curiós la influència de la música en la gent que ens agrada.
Hi ha situacions que et recorden vivament una cançò però, també al revés, quan sents una cançò concreta revius aquella experiència a la qual està unida.
I això sol ser bo, però de vegades també et toca la fibra...