Tot està
corromput. La pandèmia ja s’ha escampat per tot arreu. Pel carrer, l’apatia
domina la gent. La serietat o la preocupació s’han instal·lat en la llar de
cadascú. La indignació augmenta de manera exponencial .No hi ha dia en que un
puga evitar parlar o escoltar converses sobre tresores, corralitos, xipriotes,
malparits d'un partit o d'un altre... finalment, tornes al principi; tot està corromput. Ja no sap un en
què creure. De sobte, apareix Neil Young i dius: "Què gran!". Tot està corromput i Neil Young sóna convidant-la a ballar sota la lluna plena, i se t'oblida tota la merda que t'ofega. Seus a veure el capvespre des del terrat prenent un té mentre sóna i no penses en res; el té, el capvespre i la cançó. Somrius i la tornes a posar.
3 comentaris:
Ostres, jo porte tota la setmana amb les bachianas de Villa-Lobos... i no precisament perque veja "pondre's el sol" sino perque les hores de repós se m'han fet com una mena "d'albada".
Uummm que músiqueta més relaxant!
Neil Young és moooolt gran. Com artista i com persona. L'he descobert fa relativament poc temps i ja puc dir que m'acompanya-i m'acompanyarà- sovint.
Publica un comentari a l'entrada