dimecres, 27 de març de 2013

TERÀPIA NEIL YOUNG


Tot està corromput. La pandèmia ja s’ha escampat per tot arreu. Pel carrer, l’apatia domina la gent. La serietat o la preocupació s’han instal·lat en la llar de cadascú. La indignació augmenta de manera exponencial .No hi ha dia en que un puga evitar parlar o escoltar converses sobre tresores, corralitos, xipriotes, malparits d'un partit o d'un altre... finalment, tornes al principi; tot està corromput. Ja no sap un en què creure. De sobte, apareix Neil Young  i dius: "Què gran!". Tot està corromput i Neil Young sóna convidant-la a ballar sota la lluna plena, i se t'oblida tota la merda que t'ofega. Seus a veure el capvespre des del terrat  prenent un té mentre sóna i no penses en res; el té, el capvespre i la cançó. Somrius i la tornes a posar.

3 comentaris:

Àngels Domenech ha dit...

Ostres, jo porte tota la setmana amb les bachianas de Villa-Lobos... i no precisament perque veja "pondre's el sol" sino perque les hores de repós se m'han fet com una mena "d'albada".

amparo ha dit...

Uummm que músiqueta més relaxant!

MEQUETREFE ha dit...

Neil Young és moooolt gran. Com artista i com persona. L'he descobert fa relativament poc temps i ja puc dir que m'acompanya-i m'acompanyarà- sovint.