dimarts, 4 de febrer de 2014

UN COL·LABORADOR

Estic en una tenda fantabulosa d’ordinadors. He estalviat els diners suficients per comprar-me un ordinador que m’agrada,. Quan vaig per ell, veig que n’hi ha un altre amb el mateix preu i de característiques semblants, segons posa en la fitxa tècnica. Només hi ha una diferencia;  en la fitxa del flamant ordinador marca “lenovo”, apareix la marca i el model de targeta gràfica que té. En la fitxa del no menys flamant ordinador “hp” apareix la mateixa marca, però no el model. Mateix preu i mateixes condicions de finançament. Veig un cartell  que posa “¿tienes dudas? Consulta con nuestros colaboradores”.
    Per a començar, el concepte “col·laborador” em resulta sospitós. Resulta que vaig a preguntar-li a un col·laborador en comptes d’un venedor... sospite que  el col·laborador em dirà que m’emporte el “lenovo”. El cride i vé. Fa poc temps que ha passat la vintena. Tot un expert en l’art de vendre portàtils, sense cap dubte. El xic es queda mirant les fitxes, les llig i em diu “yo me llevaría el lenovo”. No puc reprimir el que pense. Són els meus estalvis i no m’abelleix gastar-los perquè sí. Amb tota l’acritud del món conteste: “Ya, pero es que yo no te he preguntado cual te llevarías, eso me da igual, te he preguntado por las diferencias entre una tarjeta gráfica y la otra”. El xicon engull i em diu que en l’ordinador hp no especifica la targeta i per tant, millor jugar sobre segur.  Li pregunte perquè aleshores tenen el mateix preu i em respon que hp és més car, perquè pagues la marca. Ho deixe estar ací, a fi de comptes, és un “col·laborador”, venedors no n’hi ha cap. Quan pregunte per les condicions de finançament, el col·laborador em contesta que no té les taules de finançament i que pregunte en caixa, però que li cal una còpia del DNI, un justificant bancari i una còpia de la meva darrera nòmina...
    Li dic que ho porte tot. M’envia a la caixa i amb tota la cortesia del món m’imprimix un full que diu que li diuen Remigi –nom fictici- i un preu total superior en 20 euros del que diu. Li pregunte perquè i em diu que és pel pack d’instal·lació que he triat. Ara té raó, el que passa és que són 100 euros més, no 20.  Amb tota la cortesia del món, mentres m’envia a la caixa on hi ha una cua bestial perquè qui financia també passa els productes per cobrar-los, li dic que m’he deixat la nòmina. Em diu que vinga demà quan estiga ell, entre les 16 i les 21. Pel que sembla, cal  la presència del col·laborador assignat  perquè traga un ordinador d’un magatzem custiodat amb clau per un futur agent de la llei/guarda de seguretat.  Me’n vaig. Al dia següent, li dic que passe de finaçaments i que pague amb la targeta i ja m’apanye amb el banc, possibilitat que ni ell ni jo havíem pensat i que és millor que la que m'ofereix la tenda. Em comenta que el millor és pagar-lo en tres mesos, que no em cobrarien interesos. Li pregunte si té 300 euros gastaorets durant tres mesos i si me'ls pot deixar. Torna a engolir i em diu que si vull un mouse o una motxilla per a l’ordinador. Li dic que no gràcies, pague i m’estalvie 80 €.
Sabeu què? No em sap greu.
 A fí de comptes el xic ha col·laborat i jo m'he emportat el lenovo.