dimarts, 8 d’abril del 2014

MATRIX


Comences a sospitar que vius en Matrix quan descobreixes que els grups de missatgeria són un cant a la banalitat i la brutície  de l’ésser humà. Apareix de manera sobtada una necessitat;  has de fer saber on ets, què fas, qui és el més porc o el més graciós a aquesta banda del Mississipi.  Una estoneta està bé. Jo diria que més del 95% de les converses no virtuals tenen aquest esquema. Comencem manifestant el nostre estat vital, és  absolutament normal. El problema dels grups de missatgeria és que agrupen 50 persones o més ( Si teniu “telegram” ho patireu), on és impossible coincidir. Açò seria meravellós si parlarem de les darreres investigacions per a curar la sida i aportarem qualsevol novetat, però parlem d’éssers amb una sèrie d’èxits i fracassos personals, que no aportem més enllà de la nostra existència en el món,on procurem fer-ho el millor que sabem/podem.  
Arribats fins ací, poden passar vàries coses:
  •           Despertem el porc que tenim dins: Tothom conserva un lloc brut. Eixe cantonet del nostre pensament on hi ha “pensamientos impuros”. Els grups de missatgeria l’han tret a la llum. Sembla que, com no ens veem la cara, ens podem enviar vídeos catxondus de polles pililes, xones,vagines, fogons aberrants, zoofilia escatològica o porno dur amb l’excusa de que algú ens l’ha enviat. No els esborrem, ens semblen d'interés general, ens fan “gràcia” i els reenviem.  No pense fer descripcions, però gràcies al Whatsapp “he visto cosas que no creeríais”.Una puntualització o com collons es diga: quasi sempre les porcades sexuals denigrants tenen dones com a protagonistes passives, elles son les humiliades, ells els humiliadors. Per no parlar del retorn amb força del món de l’acudit masclista o de l’entronització de Juliol Esglèssies alias “Julio Iglesias” com a icona del masclisme 2.0. La reencarnació del "follador".Inquietant...
  •           No acceptem que la nostra vida és banal de vegades:  Qualsevol dia ha de ser especial, i ho ha de ser des de les  huit del matí o abans. El primer que s’alce ha de dir “bon dia” i la resta contestem “bon dia”, alguns parlem del sol que fa hui o de que ahir va fer boira. Comencem a fer fotos per la finestra, omplim les nostres ultrapotents  memòries de smartphones amb els videos d'abans i fotos que ens reenviem fetes des de terrats, finestres vàries, menjadors, etc.  És curiós, com si semblara que no tenim finestres, o possibilitat d’eixir al carrer a respirar o mirar. Estem dins d’una espiral d’informació; jo et dic que fa sol, per què tu em digues que fa sol i algú confirme que prop de sa casa o de la seva feina fa sol... 
  • De vegades, també fem notar a la resta de la humanitat que cuinem per a alimentar-nos i que , per suposat, quan ho fem bé, tothom ho ha de saber. Ningú envia fotos d'una lassanya que sembla un bossat d'una nit de festa o d'aquell intent de postre amb xocolate que, tot i estar boníssim, té molta mala pinta. Per cert, qui hui diu que fa sol, o que és un "cocinillas" ahir t’envià  o li arribà un vídeo de zoofilia transexual amb negres neonazis, o una foto on es fan bromes amb una dona obesa perquè és obesa, o un acudit sobre matrimonis que no fa ni puta gràcia des de  l'any en què algú amb el monyo engominat el contà mentres bevia soberano, però no passa res, hui fa bon dia i la paella m'ha eixit boníssima. Per cert, no ens hem de preocupar.Tot i que ho pensen, ningú ens dirà mai "vaja puta merda de paella t'has currat!", tot i ser de veres. Porno dur i educació. Eixes són les bases de l'amistat en els grups de missatgeria.
Més exemples de Matrix: 
  • Passeges el gos amb dos éssers humans amb una existència encara més banal que la teva. No treballen i tenen gos. Ho saben tot sobre gossos. Tenen uns gossos de concessionari, pagats a terminis, amb pedigree. Opinen sobre el teu animalet mentres  estan alerta a tota hora quan passegem prop del  pinar o de l'horta perquè un és al·lèrgic a les abelles i l’altre no pot anar solt perquè no li fa cas a l’amo. La meva gosseta va solta davant dels dos exemplars de BMW caní i de vegades sembla que em mira com dient: perquè fem açò? Què fem ací amb estos?. Trenca aquesta interessantèrrima conversa sobre piensos per animals que costen més de 100€ comprats per aturats amb família que mantenir el soroll atronador d'un BMW automobilístic de l'any 98 (versió senyor major de 50 anys) conduit per un ésser humà tacat d'algeps fins les celles que fa 2 dies que té carnet i ens fa saber gràcies al volum dels seus altaveus que encara hi ha gent que escolta wakalao amb "w". Tot açò ocorre així, sense comes. Els BMW són els nous 124. La fí de lo món!.
  • També pots pensar que vius en Matrix quan et sorprens cridant davant la televisió a un ésser humà amb ulleretes que defén a una comtessa que passa de la policia i se’n fuig. El mateix ésser diu que  li sorprenen les declaracions de “una monja con discurso político: Una monja nacionalista de origen extranjero”. Què gran! li molesta un nacionalista d'origen estranger.  El bovet em fa pensar: Sentir-se estranger és la base del nacionalisme?. Uf, no és moment per filosofies, parlem de Matrix. Des de casa olores la suarda que despren l’aleró d’aquest tio. Cada vegada que parla sembla que alça la maneta saludant al zombie del caudillo... per cert, apareixen massa fatxes en tots els mitjans. Han moderat el llenguatge, però no l'ideari. Estan esdevenint part del folklore, sobre tot quan pronuncien  Espanya fent força i una semipausa en la "p".D'ací poquet anirem al forn i direm "Ie neonazi, dona'm una xapata i una coca amb pebrera. Gràcies, arriba/amunt/gora/heil/imatge de cagueradeta somrient del whatsapp (afegir país o concepte de nació)". Parlen no sé què d’esquerres i dretes mentre mastegues un deliciós plat que heu preparat amb amor i sense foto. Acabes de dinar/cridar i  se t’oblida que havies preparat una macedònia de fruites . Has autoeliminat inconscientment el desig de dolçor per culpa d’uns fills de puta que cobren 250€ per anar a unprograma a defendre dos arguments: PP=KK/ PSOE= esquerra. Partint d’eixa base, l’avortament és concebible o no, les xifres d’atur fan ascopena o són esperançadores,la teva corrupció és de malparit, la meva és “puntual”,  les comtesses poden fer befes a la policia municipal i tu no...



I dia rere dia la mateixa història.
 Hi ha alguna cosa que falla. És tan difícil sortir de Matrix!. Difícil,  però no impossible.
 La prestatgeria està plena de llibres, està plena de móns.

2 comentaris:

Àngels Domenech ha dit...

Difícil Mequetrefe, molt difícil...
:(

MEQUETREFE ha dit...

Sí, però necessari. Si no, podem acabar,literalment, engolits.