dimecres, 18 de març de 2015

DIES QUE NO




N’hi han  dies de tancar la porta i no deixar que entre ni isca res.  Dies de no parlar, de no voler,de no pensar, de no alçar-se,d’avorriment voluntari,de no torbar-se amb res, de no trobar-se enlloc, de passar hores assegut  front la mar. Dies de reiniciar el sistema. Dies de pel·lícules i cervesa, de llibres i sofà. Dies de sol amb la persiana correguda,dies d’enclaustrament. Dies de buidar l’interior, dies de depurar  els pensaments i els sentiments. Dies de no fer res. Dies per deixar que passen, esgotant 1440 minuts d’existència, arrossegant-ho tot d’una. Dies que semblen diumenges de ressaca perpètua. Dies que pesa el cap i el cos, dies de fred interior, dies estranys
Dies que no.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

en canvi hi ha dies que si, i altres dies que pse bueno,

MEQUETREFE ha dit...

Per sort "els dies que no" són un col·lectiu equiparable al de dentistes que recomanen prendre xiclet amb sucre, tal volta menys.

Àngels Domenech Garcia ha dit...

Hi ha dies que qualsevol cosa que pase, lliges, veus o penses et recorda una cançó... i hui tinc un d'eixos.

"... de no saber, de no pensar,de no importar, de ver estrellas,
¿y qué vas hacer? Gritar, lo más alto que puedas..."