Travessant les dues Marines, el tren passa per
un pont, allà baix, es veu un motocultor i un home major llaurant un
bancal, les casualitats de la vida fan que deixe el que està fent per veure com passen els automotors mentres jo tinc ni més ni menys a l'Excm. Sr. En Neil Young a les orelles-què gran ets,Neil!-.Em vé al cap una imatge. Ets com un rotovator. Abans que entrares en la meva
vida, estava esdevenint una persona erma, m’estava secant i no oferia res. Simplement estava deixant que
els dies passaren, amb les seves tempestes, ones de calor i pedregades sobtades.
Quan entrares, ho feres de tamborinada, com quan el rotovator escomença a
escarbar la terra. A poc a poc, des de
la superfície i cap endins, amunt i avall has anat remenant fins que has tret
tota la mala herba i has desermat el meu ésser. Has desfet la corfa seca i l’has barrejada amb el que hi havia al fons. Has conreat el meu esperit fins el punt que
moltes vegades pense que et necessite.
T’estime rotovator!. Ets meravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada