Quant de temps sense veure’ns. Ja no vols saber res de nosaltres/ del
poble... Durant
aquestos tres mesos,he hagut d’escoltar sentències d’aquest tipus. T’has
oblidat de nosaltres/ens tens oblidats és una de les que més em fa
pensar. Jo us tinc oblidats, en
canvi, vosaltres –no tots-no heu deixat de pensar en mi. La prova irrefutable
és la quantitat de trucades que m’heu fet al mòbil –zero-,el missatges amb una
mínima mostra de trellat que hem compartit o les ganes i l’interés que heu
tingut per com han anat les coses en aquest temps –mesos- a més del
frenètic ritme de visites que ha patit ma casa –igual a la de trucades- tot i
estar a la llarguíssima distància de 35 quilòmetres. Tot un món si un ha de
venir a peu, perquè amb un mitjà de locomoció anomenat cotxe, el trajecte és de
mitja hora.
A més, fem les compres en el
mateix centre comercial i treballem quasi tots en una àrea màxima de 50 quilòmetres
els uns dels altres. Mai coincidim voluntàriament. Se suposa que si jo puge poc
– haurem de concretar molt és prou-
és perquè me n’he oblidat de vosaltres. Interessant. Tots tenim un nexe comú; Sella.
Un lloc meravellós i un món particular alhora. Sella t’acull i Sella, de vegades,et rebutja,
Sella t’enyora i a Sella, sovint, li importes poc. Sella t’estima –tu també l’estimes- i en
Sella, de vegades, no caps. Sella roman
esperant que arribes i quan arribes roman esperant que te’n vages i vulgues tornar. A Sella vas encantat sempre que t'abelleix, però a Sella
li costa molt venir a tu. En Sella tens
la part més important de tot el que ets, però ets molt més que Sella i tot el
que suposa. Sella sembla un temple que s’ha
de visitar en unes dates concretes, on s’ha de fer peregrinatge per veure que
hi ha de nou, i quan arribes, ja ha acabat la cerimònia.
Falta molt poc per començar una nova etapa, i tot i que li coste, Sella
ha d’acceptar que els nostres camins s’han
de separar, però en paral·lel, un enfront de l’altre,a una distància prudent, que ens permeta no
allunyar-nos del tot, però sense eufòries innecessàries ni enyorances
fictícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada