DIGUEU-M´HO, SI US PLAU

Si us plau, digueu-me amb quina bandera m’he d’enrotllar, digueu-me què puc i què no puc pensar, què puc i no puc dir i a qui li ho puc dir. Digueu-me qui té raó i què s’ha de fer, digueu-me com s’apanya açò, digueu-me que el gos s’ha de nugar perquè lladra mentre porteu una corretja sense gos a la mà.

Digueu-me equidistant, obligueu-me a pronunciar-me, crideu-me que com pot ser que em faça igual la vostra postura, empenteu-me a la  unitat, perquè cal unitat i la unitat és el que ens uneix i units ens unirem contra els altres que parlen d’unitat i junts pel no pot ser units front els altres units cridant amb cara de cabreig,  per fi sense carasseta.  La unitat entesa com uniformitat; tothom igual, la mateixa merda que surt per la boca d’un tertulià –els nous guies espirituals- , d’això que s’anomena creador d’opinió.

Cal que algú genere opinió, que algú brame els defectes del nacionalisme enrotllat en una bandera. Banderes nugades a cosos like a superman  o nugades a les caderes. Banderes que tapen culs, quina metàfora!. Per favor, digueu-me tot açò com ho heu fet fins ara, sense que ho demane. No vull jugar en la vostra lliga. Tapeu-vos amb banderes. Després, en voler, si voleu, parlem d’amillorar la nostra situació i la del veí, de com curar l’odi estúpid que esteu bossant per tot arreu empentats per  opinadors i polítics  que no solucionen res. Esglaieu-vos amb qualsevol merda fins portar-la a generalitzar els sentiments d’un poble, com si l’amor a allò que hom anomena pàtria fora quelcom que por tancar-se en unes sigles polítiques, com si haguera de vindre un diputat, un senador, un alcalde o un president a dir-me el que sent .

Potser ens han buidat tant que ja els hem deixat que s’endinsen en el nostre esperit. Mentrestant, el món roda, benvolguts, i se’n fot dels vostres draps multicolor.