He tornat a la blogosfera. I per què? Doncs perquè m’estic adonant que escriure -el que siga- és un vici. Torne amb un bloc més o menys igual però diferent. El penyafatalisme estarà present, of course, però no serà el motiu principal. L’anterior bloc tenia una finalitat; el divertiment. Aquest no té cap finalitat en especial. Com en un bloc qualsevol hi haurà un poquet de tot. Sense pretensions. Allà va...
Una calorosa nit d’estiu. Gitat en el llit. El ventilador engegat. Volta a
l’esquerra. Quina calor!. Volta a la dreta. Bufits d’agovi i finestres obertes
de bat a bat. No puc dormir. L’alarma sonarà a les 05:20 i ja és la una. Volta
a l’esquerra. Cansament contra nerviosisme…qui guanyarà?. Guanya cansament,
però nerviosisme intenta remuntar el gol. Volta a la dreta i s’obren els ulls.
Una melodia al cap Macarena tiene un
novio que se llama, que se llama de apellido Vitorino y en la jura de bandera
del muchacho, se la vio con dos amigos....aaaaah en eixe moment, eixe
meravellós i complex mecanisme que és la ment, combinat amb una barreja
d’imaginació i derrotisme, em fan extraure tot tipus de teories i preguntes
sobre la merda de cançó que ha aparegut en aquesta nit d’estiu, tractant
d’utilitzar-les com si foren ovelles, per atraure la son:
Li van els trios a Macarena? El novio
de apellido Vitorino ho va passar bé a l’institut? Seria una persona gran,
polida i templada, segura de si mateixa o un ésser escarransit i ple de
complexos per la gracieta del seu cognom? Què collons fa una història sobre
jures de bandera, novios suposadament cornuts i novies suposadament cornudes
triomfant around the world? Són “los
del rio” la versió surenya de “la trinca”?. I el més important –alhora que
sorprenent- de tot açò: per que només despertar-me, amb el soroll del
ventilador ha acudit al meu cap Macarena?
Els camins del senyor no tenen escrutini.
Porca miseria!
Porca miseria!
3 comentaris:
Bee, molt be!!
Tornes a la blogosfera, ho millor dit, no la deixes.
M'alegre moltíssim.
Si com a mi, t'agrada escriure, jo crec que este és el millor lloc per a fer-ho. Al teu ritme i quan et vinga en gana, sense cap compromís.
Hi ha molta gent que ens agrada com ho fas, i per eixe motiu avui estem d'enhorobona. :)
Moltíssimes gràcies!.A la fi és que no parava d'apuntar-me coses en paperets i vais pensar que era una tonteria no posar-les al blog.
Hola, quina sorpresa vore al bloc d'Amparo que aquest bloc era teu.
M'alegre que estigues per ací, que hages dicidit no deixar la blogosfera.
Publica un comentari a l'entrada