dissabte, 9 de febrer de 2013

LA MALDAT

La maldat humana (que és l’única existent i l’única possible) no és únicament un concepte abstracte, sobre el qual el pensament occidental ha produït especulacions infinites, redundants i que mai no han conduït enlloc: és una realitat, un fet, i té un atractiu pervers. Per això són tan populars els contes i les llegendes amb crims i desgràcies i víctimes innocents, amb bruixes dolentes, amb monstres i ogres i esperits malèfics: fins i tot són més atractius per als infants, que s’avorreixen amb les versions edulcorades o sense dolenteria. Provoquen la fascinació de la maldat, il brivido que en diuen els italians, le frisson dels francesos, aquell estremiment on es barregen la repugnància i l’angoixa amb un petit plaer sota la pell, inconfessable: és horrible que això els passe als altres, sovint és gairebé inconcebible, però no em passa a mi, ni em passarà, i potser per això em complau secretament saber-ho. És l’oculta complicitat amb la maldat: si haguéssem de triar per força ser víctima o botxí, torturador o torturat, estem segurs de saber què triaríem? Hi ha hagut i hi ha maldat en tots els pobles i en tots els continents, i n’hi havia entre els nens que, en la meua infantesa, trobaven un plaer pervers torturant llargament animals, fent patir les bestioles del camp. I entre els joves que, a les nostres ciutats, de tant en tant apallissen o cremen ancians desvalguts o captaires borratxos. El Mal és abstracte, la maldat existeix: no és genètica, ni “producte social” excusable, ni malaltia. És saber que hom fa mal, i fer-ho: la voluntat de fer mal. I si voleu, per acabar, hi ha també formes menys visibles i més toves de maldat, entre les quals jo inclouria la petita o gran maldat d’aquells polítics que saben que allò que fan, promouen o consenten és immoral, és injust, propaga la mentida, afavoreix només els poderosos, destrossa el patrimoni o el paisatge, destrueix una llengua, atia l’odi. Sabent que fan un mal, el fan, i val més que ho deixem estar en aquest punt. 
Fragment de"Voyage au bout de la nuit".Louis Ferdinand Céline

3 comentaris:

amparo ha dit...

Hi ha molta maldat encoberta baix la pell de la bondat.

Interessant escrit.

Àngels Domenech ha dit...

Maldat amb alevosia i premeditació, per traure'n un bon profit d'ella...

MEQUETREFE ha dit...

Céline era una persona detestable; pronazi i antisemita declarat...
Però un escriptor increïble. "Voyage au bout de la nuit" (Viaje al fin de la noche) és un dels meus llibres preferits; cru, dur i amb veritats com a punys. Per suposat, no veig cap tret de la repulsiva personalitat de l'autor, cosa que em sembla extremadament difícil d'aconseguir.
Quant a la maldat; està per tot arreu!