divendres, 20 de setembre de 2013

DIARI ÍNTIM



 http://www.cootramed.com.co/userfiles/image/CDs.jpg
Obric el cofre de fusta que l’àvia volia tirar... reapareixen vells himnes com si m’endinsara en un museu. Els cd estan amontonats per èpoques!. Passem de Nirvana, The Doors (sempre han estat ahi!) ,Extremoduro i Héroes del silencio a la discografia –completa i remasteritzada en edició especial digipack més llibres i posters des de l’any  1980 al 94, que costà el mòdic preu del primer sou de cambrer!- d’Iron Maiden. Passem per la puntellada per a les orelles que suposaren Korn i Bad Religion o grups com Children of Bodom, Cradle of Filth i els grandèrrims Dimmu Borgir-ufff!-, que malgrat no compartir “iconografia” -que si Satanàs i blablabla, pentàculs i moltes punxes i sang per tot arreu-, reconec que m’impactaren –i m’impacten-tant que, de vegades els pegue una escoltada.
Tanta barbaritat va acabar per cansar-me i me’n vaig anar cap a altres “territoris” – segona pila de cds- aquell “surrender” dels Chemical Brothers del millor estiu de la meva vida, per ara,Joy Division,The Cure –per sempre fan d’aquestos dos. Aquestes cançons fins i tot puc dir que han sigut companyes, hehe-  Pixies, Tortoise,Stereolab, Manic Street Peachers, Bunbury, The Cramps (un secret: m’encanten els Cramps, es pot ser més “kitsch” alhora que fosc i rockabylly?, no crec) Radiohead –què gran! Pensava que havia perdut el disc “amnesiac” i està ací!-els meravellosos Protishead, Radio Tarifa, Pata Negra, el niño gusano, los planetas...
Passem a l’època “mestizaje” i el descobriment de l’Amèrica que no parla anglès –sobretot Argentina-: Todos tus muertos, Fabulosos Cadillacs, Molotov, Lucibel, 2 minutos, Amparanoia, las pastillas del abuelo, Soda stéreo, la vela puerca, Mano negra , Loco mosquito (primer gurp dels germans Chao, abans de Mano Negra), Carlos Gardel, Chavela Vargas, Victor Jara, Silvio Rodríguez...
Seguidament, l’època ska –torna l’alegria-, el rocksteady i tot el que vé de Jamaica: Alton Ellis, Desmond Dekker, The Maytals, The Gladiators, redescobreisc Bob Marley i veig que va molt més enllà del tio que fuma cànem i somriu, Tiken Jah Fakoly, Alpha Blondy...
I després vingué el “gran megamix”; ací hi ha “musicassetes”, i cds en mp3: Rufus Wainwright, Divine Comedy...el descobriment d’això que anomenen “post rock” i l’aparició en les meves orelles de melodies fantàstiques (Mogwai, Worrytrain, sllepsmakewaves, Ef...) Aquell mític disc de Sopa de cabra, la preciosa véu de Rokia Traoré i la grandèrrima Ellis Regina, l’inoblidable George Brassens, Death in June (mamà què fosc!), Mono, In Gowang Ring, Interpol (graaans), Editors, Misfits, Motorama,Els imprescindibles Wilco, el magnífic Nick Cave de Grinderman, Jack White i qualsevol cosa que faça (White Stripes, The Raconteurs, ell a soles...) Iggy Pop amb els Stoogees, els Rolling stones, els Kinks, la música de garage dels any 60 i 70 i la psicodèl·lia de veres, El grandèrrim Lou Reed en solitari o amb la Velvet Underground, i per favor, un lloc especial per a l’excel·lentíssim sr. Neil Young.
Tots aquestos són els artistes i grups més destacats (probablement me’n queda algun que està dins l’altre calaix), la resta, que en són molts, ja són dins un disc dur. Perquè els guarde en un calaix? Eixa és la idea que m’ha fet escriure tot açò. No són grups de música i cds, són èpoques de la meva vida. Perfectament apilades per moments. Traure els cds del calaix m’ha recordat dies de rauxa, de ràbia, d’alegria, d’amor, de festa, de tristor, de pensar, de plorar, de voler i de poder, de poder i no voler, de despertar, de “cremar-ho tot”... no són cds i cançons, és un diari íntim!.

2 comentaris:

Àngels Domenech ha dit...

La música forma part de la nostra vida i la nostra vida de la música.
No fa molt una amiga en va dir que a una peli reflexionaven sobre com una mateixa cançò, escoltada amb dififerents estats d'ànim, no sona igiual i evoca coses diferents.

MEQUETREFE ha dit...

Totalment d'acord. Una grandèrrima pel·lícula, de les meves preferides, és "high Fidelity", on el protagonista ens conta la seva vida i la seva relació amb una xica a través de cançons,grups i una tenda de discos.