Una classe de francès. Una activitat i una
historieta per llegir. Als dibuixos apareix un home amb boina que suggereix
parlar “petit nègre” amb un estranger. Un ésser humà de classe diu que li
sembla políticament incorrecte la utilització del terme. Parlar “petit nègre”,
literalment és parlar “negret” i fa esment a com parlaven francès les persones
que venien de les colònies franceses d’Àfrica en l’època del colonialisme; és a
dir, els esclaus. El terme s’empra de manera similar a quan nosaltres ens volem
comunicar amb una persona que no parla el idioma i fem gestos o parlem com els
indis de les pel·lícules de l’oest “yo hablar para que tú entender mí, rostro
pálido”, la qual cosa sembla fins i tot “graciosa”, perquè suposa que indis amb
contacte total integrats en comunitats estrangeres eren idiotes incapaços de
parlar bé, però d’aixó ja en parlarem.
El més graciós d’aquesta situació és que, una
vegada manifestada la seva opinió respecte al terme “petit nègre” i quan ja s’acaba
de llegir la vinyeta, la professora pregunta si hi ha cap dubte. L’ésser humà
escandalitzat d’abans pregunta el següent: Com es diu en francés “paleto”, el
que es de poble? A ningú li sembla incorrecte associar poble a boina i paleto...
De vegades m’agradaria tenir un botonet per teletranspotar-me
o desaparèixer, no suporte massa a la gent.
3 comentaris:
La coherència és una virtut que molt pocs en tenen.
Jo no sé si en tinc massa.
Doncs jo pense que tothom som coherents amb el que pensem, però que moltes vegades ho amaguem "pel què diran" i, de sobte, apareix el que hi ha, com en aquest cas...
Però tal volta m'equivoque,no suporte massa la gent.
Publica un comentari a l'entrada