dimarts, 12 de novembre del 2013

TENIR FAM




Hui he vist la fam en la cara d'una persona. Estava tirat en la vorera, era estranger i portava unes xancles, uns pantalons esguellats, una motxilla de càmping plena de ronya i anava amb un gos famolenc. Anava brut. Assegut en un portal mirava al fons mentre mantenia un cartell que posava "Tengo hambre.Por favor,una ayuda para comer". Per la vorera passava gent i, persones que eixien de l'edifici li han dit que alli no podia estar. Tindria la meva edat. M'he arrimat al supermercat, He comprat una barra de pà, dues ampolles d'aigua, companatge, formatge i unes llandes de tonyina.Li les he donat. M'ha mirat, i plorant,m'ha dit en un espanyol anglòfon "muxas gruasias, senyor, gruasias". No vull fer en aquest post propaganda de "quin tio més solidari sóc". vull escriure sobre l'impacte que m'ha produit que em diguera "senyor". Eixe "senyor", dit sense cap intenció i producte de la parla estrangera, m'ha fet sentir per una estona com si jo fós superior, una sensació que no m'ha agradat gens. Una persona de la meva edat m'ha dit "senyor" pel simple fet d'ajudar-lo. La fam és molt puta. 
He recordat este poema de Jacques Prévert (anys 50) que vaig llegir un dia i l'he traduit.  És un poema que reflexa justament aixó, que la fam és horrible.
La grasse matinée 
Abans de migdia
Il est terrible
És terrible
le petit bruit de l'oeuf dur cassé sur un comptoir d'étain
El lleu soroll de l’ou dur trencat contra l’estany del mostrador
il est terrible ce bruit
És terrible eixe soroll
quand il remue dans la mémoire de l'homme qui a faim
Quan retrona en la memòria d’un home que té fam
elle est terrible aussi la tête de l'homme
És terrible també el cap de l’home
la tête de l'homme qui a faim
El cap de l’home que té fam
quand il se regarde à six heures du matin
Quan a les sis del matí veu
dans la glace du grand magasin
En el mirall d’un centre comercial
une tête couleur de poussière
Un cap color pols
ce n'est pas sa tête pourtant qu'il regarde
Però no és el seu cap el que veu
dans la vitrine de chez Potin
En el vidre de “Potin”
il s'en fout de sa tête l'homme
Se’n fot del seu cap l’home
il n'y pense pas
Ni pensa en ell
il songe
Somnia
il imagine une autre tête
S’imagina un altre cap
une tête de veau par exemple
Un cap de vedella per exemple
avec une sauce de vinaigre
Amb salsa vinagreta
ou une tête de n'importe quoi qui se mange
O un cap del que siga que es menge
et il remue doucement la mâchoire
I remena suaument les barres
doucement
suaument
et il grince des dents doucement
i rellisca els dents suaument

car le monde se paye sa tête
al món tant li fa el seu cap
et il ne peut rien contre ce monde
ell no pot res contra eixe món
et il compte sur ses doigts un deux trois
i compta amb els dits: un, dos, tres
un deux trois
un,dos, tres
cela fait trois jours qu'il n'a pas mangé
Aixó fa tres dies sense menjar
et il a beau se répéter depuis trois jours
i per molt que es repet des de fa tres dies

Ça ne peut pas durer
Açò no pot continuar
ça dure
continua
trois jours
tres dies
trois nuits
tres nits
sans manger
sense menjar
et derrière ces vitres
i darrere els vidres
ces pâtés ces bouteilles ces conserves
eixos patés,eixes ampolles, eixes conserves
poissons morts protégés par des boîtes
peixos morts protegits per llandes
boîtes protégées par les vitres
llandes protegides pels vidres
vitres protégées par les flics
vidres protegits pels policies
flics protégés par la crainte
policies protegits per la por
que de barricades pour six malheureuses sardines...
quantes barreres per a sis miserables sardines...
Un peu plus loin le bistrot
un poc més enllà el bar
café-crème et croissants chauds
café crema i croissants calents
l'homme titube
l’home dubta
et dans l'intérieur de sa tête
i dins el seu cap
un brouillard de mots
una boira de paraules
un brouillard de mots
una boira de paraules
sardines à manger
sardines per menjar
oeuf dur café-crème
ou dur café crema
café arrosé rhum
café tocat de ron
café-crème
café crema
café-crème
café crema
café-crime arrosé sang !...
cafe crim tocat de sang!...
Un homme très estimé dans son quartier
Un homme molt estimat al seu barri
a été égorgé en plein jour
Ha sigut degollat a plena llum
l'assasin le vagabond lui a volé
L’assassí roder li ha furtat
deux francs
Dos francs
soit un café arrosé
Que són un café tocat
zéro francs soixante-dix
Zero setanta francs
deux tartines beurrées
Dues torrades amb mantega
et vingt-cinq centimes pour le pourboire du garçon.
I vint-i-cinc céntims de propina per al cambrer
Il est terrible
És terrible
le petit bruit de l'oeuf dur cassé sur un comptoir d'étain
El lleu sorool de l’ou dur trencat sobre un mostrador d’estany
il est terrible ce bruit
Es terrible eixe soroll
quand il remue dans la mémoire de l'homme qui a faim.
Quan retrona en la memòria de l’home que té fam

Jacques Prévert (Paroles)


"faire la grasse matinée" en francés és quedar-se al llit fins molt tard. La traducció és lliure, però pense que va amb el sentit del poema.
"Potin" és el nom d'una cadena de tendes.
"café-crème" és més o menys un café amb llet però cremosa. L'he traduit per "café crema" per mantenir la sonoritat amb "café crim" de l'original
"arrossée" significa literalment "arremullat".


3 comentaris:

Morning Star ha dit...

Genial la reflexió: "Una persona de la meva edat m'ha dit "senyor" pel simple fet d'ajudar-lo. La fam és molt puta."

Ah! Crec que posant els dos poemes per separat, original i traducció, fa la lectura més fàcil. ;)

Àngels Domenech ha dit...

Cada vegada que vaig a la ciutat d'Alacant i camine per l'Avinguda Alfons el Savi se me cau el mon als peus.A cada cantonada hi ha una persona demanant ajuda.
Mire el perfil, veig que son igual dones que homes, mes o menys joves, segurament amb fills, i em pregunte on treballarien i m'enrabia pensar que tot continua igual que des del començament d'aquest p. "no" crisi que va començar al 2009.
I mirem cap altre lloc o els fem aixecar-se dels nostres portals o evitem eixos carrers... perquè això es el que estem fent, dia rere dia, amb qualsevol dels problemes d'aquest pais. Mirar cap altre lloc.
Perquè després hi ha qui s'atreveix a dir que queixar-se es de "hippies", que eixir al carrer a manifestar-se es "de rojos"...

MEQUETREFE ha dit...

Morning:Així és, horrible.Quan vas al banc, no et tracten de "vosté", a què no?.
Quant a la traducció, téns raó, a la pròxima ho faré així, a mi també m'agrada més.
Àngels: si per cadascú que diu que eixir al carrer o manifestar-se és de "hippies" o de "rojos" hi haguera algú que li contestara que resignar-se és el que volen que fem fins que ja no tinguem res, potser a aquesta gent se li activaria el pensament i la raó, però, sincerament, no espere absolutament res de les persones que pensen així...
El problema és que soón legió, i així no anem enlloc. "el que és meu per a mii tú t'apanyes". En aixó ens estan convertint.
Quin horror.