dilluns, 20 de gener de 2014

VULL SER UN BERBERETXO



En el treball, tothom criticant els altres:que si aquell blablabla, que si el que cal fer és blablabla, pel carrer, gent cridant-se els uns als altres. Vas a l’oficina de correus a arreplegar un paquet i un senyor li crida a un empleada  que el preu del seu enviament és exagerat i que és imposible, alhora que  fa saber a tots els assistents que “SEUR te lo cobra más barato”.
Ixes de correus i dues xiques que passegen  els seus gossos  els han d’agafar ben fort de la corretja perquè un lladra i l’altre s’ha llençat de cap a atacar-lo. I per rematar, quan vas a un supermercat que barreja les paraules “mercat” i “dona”  per donar-se a conéixer, mentres fas cua davant la única caixa oberta de les 4 que n’hi ha, reps les següents informacions:

  • Rita Barberà és una “Leghbiana agqueroza!”

  • Els fills són éssers humans roïns i perversos als qui els pares no poden negar-los  que vagen a casa a dinar. Aquesta conclusió s’extrau després d’escoltar la conversa d’un matrimoni de jubilats que hui tenien pensat dinar soles i no s’han pogut negar a rebre a tota la família (el seu fill i sra. amb els respectius xiquets).

  •  La Jessi –nom fictici- és “más puta que las gallinas porque el otro día estaba con el Petas –nom real-  y le dejó por su hermano (supose que el del Petas, no el de Jessi, però no ho puc confirmar perquè se m'ahvia oblidat comprar "tronquitos de mar"  i he hagut d'eixir -me'n de la cua 15 segons). Total, que el Petas i el germà sense nom  están a punt de fer “cruz de navajas por una mujer” que diria Ana Tot roja.

Al final arribes a  casa i penses  No hi ha alternativa,vull ser un berberetxo.

2 comentaris:

Morning Star ha dit...

No sé què és més surrealista, si la història que contes o el video que enllaces.

MEQUETREFE ha dit...

Van a la par...