En el treball, tothom criticant els altres:que
si aquell blablabla, que si el que cal fer és blablabla, pel carrer, gent
cridant-se els uns als altres. Vas a l’oficina de correus a arreplegar un
paquet i un senyor li crida a un empleada que el preu del seu enviament és exagerat i
que és imposible, alhora que fa saber a
tots els assistents que “SEUR te lo cobra más barato”.
Ixes de correus i dues xiques que
passegen els seus gossos els han d’agafar ben fort de la corretja
perquè un lladra i l’altre s’ha llençat de cap a atacar-lo. I per rematar, quan
vas a un supermercat que barreja les paraules “mercat” i “dona” per donar-se a conéixer, mentres fas cua
davant la única caixa oberta de les 4 que n’hi ha, reps les següents
informacions:
- Rita Barberà és una “Leghbiana agqueroza!”
- Els fills són éssers humans roïns i perversos als qui els pares no poden negar-los que vagen a casa a dinar. Aquesta conclusió s’extrau després d’escoltar la conversa d’un matrimoni de jubilats que hui tenien pensat dinar soles i no s’han pogut negar a rebre a tota la família (el seu fill i sra. amb els respectius xiquets).
- La Jessi –nom fictici- és “más puta que las gallinas porque el otro día estaba con el Petas –nom real- y le dejó por su hermano (supose que el del Petas, no el de Jessi, però no ho puc confirmar perquè se m'ahvia oblidat comprar "tronquitos de mar" i he hagut d'eixir -me'n de la cua 15 segons). Total, que el Petas i el germà sense nom están a punt de fer “cruz de navajas por una mujer” que diria Ana Tot roja.
Al final arribes a casa i penses No hi ha alternativa,vull ser un berberetxo.
2 comentaris:
No sé què és més surrealista, si la història que contes o el video que enllaces.
Van a la par...
Publica un comentari a l'entrada