dilluns, 3 de març de 2014

HIMNES D'INFART


Sóna l’himne i un cúmul d’imatges i emocions de sobte t’envaeixen. Totes en tromba. Totes de colp. Massa per a les 8:30 del matí. Vas “fent jogging” per la vorera i la teva ment crida “oooh, oooh oh oohhh” i corres com si t’acaçaren, no poden amb tú, no fa fred, no fa calor, no hi ha cansament, no hi ha ningú per ací… ara!. Allà va Déu. El cor rebenta, no pots més? No ni pooc! Va. No pots parar, ARA NO! ho has fet!.
L’himne s’acaba… no pots tornar a casa, has de seure, et fa mal toooot: les cames, els peus, el cap i el més preocupant; el pit!. Agafes l’aixeta de la font i beus una bona estona. Apareixen dos vianants que se sorprenen de la teva cara roja i la velocitat amb la què alenes. Amb els braços en les caderes rius i t’ofegues alhora. Tusses. Demà menys, i si potser,sense himnes. Una cosa és tenir mal despertar i voler “expulsar l’encabronament” i l’altra buscar un infart. Que un ja no té forma física per a determinades situacions èpiques,tot i que els himnes ajuden molt.

2 comentaris:

amparo ha dit...

Escoltant esta musiqueta em puc imaginar la carrereta que duries...

Mariasantíssima!!! El cor per la gola
;)

MEQUETREFE ha dit...

En la vida que tinc! hehe.