Sóna l’himne i un cúmul d’imatges i emocions
de sobte t’envaeixen. Totes en tromba. Totes de colp. Massa per a les 8:30 del
matí. Vas “fent jogging” per la vorera i la teva ment crida “oooh, oooh oh oohhh” i corres
com si t’acaçaren, no poden amb tú, no fa fred, no fa calor, no hi ha cansament, no hi
ha ningú per ací… ara!. Allà va Déu. El cor rebenta, no pots més? No ni pooc! Va.
No pots parar, ARA NO! ho has fet!.
L’himne s’acaba… no pots tornar a casa, has de
seure, et fa mal toooot: les cames, els peus, el cap i el més preocupant; el
pit!. Agafes l’aixeta de la font i beus una bona estona. Apareixen dos vianants
que se sorprenen de la teva cara roja i la velocitat amb la què alenes. Amb els
braços en les caderes rius i t’ofegues alhora. Tusses. Demà menys, i si potser,sense himnes.
Una cosa és tenir mal despertar i voler “expulsar l’encabronament” i l’altra
buscar un infart. Que un ja no té forma física per a determinades situacions èpiques,tot i que els himnes ajuden molt.
2 comentaris:
Escoltant esta musiqueta em puc imaginar la carrereta que duries...
Mariasantíssima!!! El cor per la gola
;)
En la vida que tinc! hehe.
Publica un comentari a l'entrada