dijous, 24 d’abril del 2014

PUM!

Ha sido tanto el tiempo perdido, han sido tantos los fracasos.
En esta edad del tiempo olvidado, en esta edad de promesas pactadas...
Y ahora todo es tan extraño, no pienso renunciar, ni fingir una derrota, será un sueño sin final...
Busco raíces donde nada crece...

Esta cançó colpeja.


1 comentari:

Àngels Domenech ha dit...

Colpeja i fort...

Saps? m'ha recordat (salvant les distàncies, clar) a "Tornarem" de Lax'n'busto.
"Tornem a les arrels,als somnis que ens van veure néixer. És temps de ser valents, és temps de ser conscients".