Ja està! –crida mentalment l’oficinista que
acaba el torn un divendres per la vesprada-. Els balanços quadren, les reunions
estan concretades per a la seTmana que vé i tota la paperassa al dia. Tot un
meravellós cap de setmana d’estiu per davant.
Uff, ja està ! pensa el mecànic que
abaixa la persiana després d’una jornada de treball intensa i productiva.
-Ja era hora. Els operaris de la fàbrica
acaben el torn i deixen enrere un grapat d’hores repetint la mateixa tasca, com
si foren robots humans.
Tornen cap a casa, o al bar, o al gimnàs…qualsevol
activitat que els permeta desconnectar
dels seus treballs absorbents, de la concentració i dedicació emprades
en la tasca diària per aportar un sou amb què pagar i gastar. Però no pensen en
aixó. Han acabat la jornada, s’ha acabat la setmana i tenen un o dos dies per
gaudir de la família, dels amics, de la natura, de la paella, de la parella...
Senten eixa satisfacció que tothom experimenta
quan sap que ha fet quelcom que està bé, que està ben fet. Se senten bé, amb
energia i actitud positiva.
Ja està! Exclamen el general israelià i el milicià
palestí després d’haver rebentat a canonades
uns quants nadons i civils
indefensos. Se senten satisfets per la tasca realitzada. Tenen tot un cap de setmana per gaudir del só
dels plors i dels trons de les bombes. Arriben a casa o al quartel i descansen, fins i tot poden dormir!.Se senten amb energia i actitud
positiva...arribats a aquest punt, sempre quedaran objectius a eliminar i
ignorants que obeisquen a qui els envia a morir i matar per un sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada