dilluns, 22 de desembre de 2014

LA INSOPORTABLE LEVEDAD DEL SER


    Una fantabulosa aplicació per al mòbil que t’informa  de los planes que hay en tu ciudad ja té un milió d’usuaris. Un milió de persones que no saben què fer en la seva ciutat. De segur molts tenen twiter, facebook, whatsapp... però no se n’han assabentat que baix de casa hi ha un concert o una exposició.
Sébastien, el chef de knorr, va a un bancal de carabasses que no està humit amb botes  goma i mastega una tomaca crua sense passar-la per aigua de la sèquia. Ni es taca les botes ni la camisa. Seguidament, en una cuina, fa purés que venen en  brics d’un litre, format familiar. Tot natural i gustós.  
      Pedro Piqueras, entre espeluznantes sucesos i tragèdies vàries també s’ha llançat a visitar una factoria de caldos. Allí ens informa que cuinar durant 3 hores hortalisses variades en perol de la grandària d’una roda de carro és quelcom 100% casero. Les persones que apareixen amb la xarxa al cap dins una nau industrial on predomina el color gris metàl·lic i “blanc sanitari” evoquen la imatge d’un escorxador, però en fi, si l’anunciant de massacres i desgràcies ens diu que és casolà, algú se’l creurà...
        Un paio se ama  perque compra mòbils en Phone house. Se m’ocorren maneres molt més divertides i satisfactòries d’estimar-se. En un episodi de House, el protagonista diu que ell no es masturba, que ell es fa l’amor. Potser no ha descobert que existeix Phone house. Per cert, què gran haguera sigut traduir House per  Casas –no Casa- i fer que el protagonista s’anomenara Gregorio Casas en comptes de Gregory House!. Seria tan casolà com el caldo de Piqueras o les tomaques de Sébastien.
    Un anunci de programa que s’emet el dissabte a les 02:30 em diu que Vanesa Martin (¿?) és l’artista revel·.ació i un  munt de carn en forma de cossos esculturals masculins i femenins anuncien col·lònia perfum en plages. Un anunci de 2 minuts pretén dir-me que el club de los incomprendidos no és una burda còpia de la grandèrrima pel·lícula “el club de los cinco”.  Açò m’ha fet tornar a veure eixa pel·lícula i oblidar-me’n  de l’altra. Gràcies. Ho confirme; mireu “el club de los cinco” en poder.
El manaor de tot el cotarro diu que la crisi és història i sembla que Obama i Raul Castro han parlat per obra del Papa i una tromba d'éssers humans comenten, criden, xarren, opinen... pocs informen. 
Trompe le monde.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Gregorio Casas no hauria tingut tan bona resposta del públic xD