Quan va escoltar el president de la nació mots com fruslería, vodevil i rigodón, ho va veure clar. El necessitem,on siga, però pardiez, se hace necesaria la presencia de un hombre tan ducho en el falar, carpetovetónico y vetusto. Després va veure com els aspirants esmentaven Carrillo i Adolfo Suárez, parlaven d'expresidents caps de banda terrorista i del que que havien vist per la tele i encara ho va veure més clar: Per favor, Espinete presentat!.
3 comentaris:
Hi ha gent que estava més feliç en una altra època, una època més gris...
És cert que els aires han canviat. Ja era hora. El que vull dir és que no veig que el que s'anomena "noves formes de fer política" no crec que ho siguen tant.Més que res perquè el que es veu és un creuament d'acusacions i molt poques ganes de cedir per l' interés dels ciutadans.
Publica un comentari a l'entrada