diumenge, 27 de març de 2016

EL PES DEL PLOM

El pes del plom fa que t’enfonses en el fang en una terra on no hi ha res després d’haver sigut empentat a la mar per una terra que no t’estima. És el mateix pes del plom que fa que t’enfonses en la mar. Una mar que és la única que sap amb certesa molta gent pateix el pes del plom. Una mar que engoleix éssers anònims de camí a la terra promesa on només hi ha fang i rebuig.
El pes del plom esborra les preferències; fa igual que sigues infant, jove, vell, discapacitat, malalt, embarassada… el pes del plom t’empenta fora. Fora de ta casa. Fora de ma casa. Fora.
Eixe plom ix ben calent del canó i el soroll de l’impacte s’endinsa en els cervells. Cervells que supuren xenofòbia i feixisme. Cervells que supuren odi i cremen bitllets front a persones que demanen, cervells malalts pel pes del plom.  El plom pesa tant  que  rebenta terres, persones i prosperitat creant un cercle addictiu per tot arreu, el qual provoca grans decisions estratègiques dels alts funcionaris que custodien ma casa.

A saber:

  1.  Canviar les lleis per legalitzar el tràfic de persones. 
  2. Combatre el pes del plom amb plom
  3. Fer ofrenes militars en les terres devastades.
  4. Tancar la porta amb pany per a qui arriba amb l’esquena marcada pel pes del plom i demana ajuda.



Plom
Pim
Pam
POUM!





refugiat refugiada 

m. i f. [PO] [SO] [LC] Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Camp de refugiats.


acollir 

[quant a la flexió, com collir]


v. tr. [LC] Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. 
v. tr. [LC] [DR] Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. 
tr. [LC] Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments. 
tr. [LC] Acollir bé, acceptar. Acollírem la seva proposició. 
intr. pron. [LC] [DR] Emparar-se . Acollir-se a una llei. Va decidir d’acollir-se sota la protecció de la seva neboda.Comarques que s’acullen en els replecs del Pirineu.


3 comentaris:

Àngels Domenech Garcia ha dit...

M'has recordat la cançó "Alto!" de Vetusta Morla:"¿Quién quemó nuestro tejado? La lluvia artificial nos sigue intoxicando. Huelen el metal del aire envenenado, yo guardo la fe, tú encuentra el milagro"

Àngels Domenech Garcia ha dit...

M'has recordat la cançó "Alto!" de Vetusta Morla:"¿Quién quemó nuestro tejado? La lluvia artificial nos sigue intoxicando. Huelen el metal del aire envenenado, yo guardo la fe, tú encuentra el milagro"

Josep ha dit...

I què podem fer nosaltres? No estic excusant-me de res, només vull expressar la nostra impotència col·lectiva.