dimarts, 15 d’octubre de 2013

CLAR QUE SÍ



Aixó és mentida perquè ho dic jo -digué el president-.
Aixó és veritat perquè ho dic jo, digué el cap de l’oposició.
 Els salaris estan pujant -digué l'ignorant-
La única sentència que he d’acatar és la que diga el jutge- digué el sospitós enfangat fins les celles-
La responsabilitat és del meu subordinat -digué el president de l’empresa-
La culpa és del sistema – va dir el contribuent-
La culpa és d’aquestos polítics – va dir el ciutadà-
Mentrestant, la mentida, la sentència, la responsabilitat i la culpa eren prostituïdes en la barra de qualsevol bar i en les converses familiars fins límits insospitats, fins esdevenir conceptes tan buïts de contingut, tan insignificants, que qualsevol els feia propis.
La “majoria silenciosa” digué puta merda, què mal està tot, así está la cosa.
El carrer no digué res, estava trist i buït.

2 comentaris:

Àngels Domenech ha dit...

Tu ho has dit: " fins esdevenir conceptes tan buïts de contingut, tan insignificants". Eixa es l'estrategia... i ho estan aconseguint.

MEQUETREFE ha dit...

I tant. "L'encabronamenta general" ens està cegant.