Aixó és mentida perquè ho dic jo -digué el president-.
Aixó és veritat
perquè ho dic jo, digué el cap de l’oposició.
Els salaris estan pujant -digué l'ignorant-
La única sentència
que he d’acatar és la que diga el jutge- digué el sospitós enfangat fins les
celles-
La responsabilitat
és del meu subordinat -digué el president de l’empresa-
La culpa és del
sistema – va dir el contribuent-
La culpa és d’aquestos
polítics – va dir el ciutadà-
Mentrestant, la
mentida, la sentència, la responsabilitat i la culpa eren prostituïdes en la
barra de qualsevol bar i en les converses familiars fins límits insospitats,
fins esdevenir conceptes tan buïts de contingut, tan insignificants, que
qualsevol els feia propis.
La “majoria
silenciosa” digué puta merda, què mal està tot, así está la cosa.
El carrer no digué
res, estava trist i buït.
2 comentaris:
Tu ho has dit: " fins esdevenir conceptes tan buïts de contingut, tan insignificants". Eixa es l'estrategia... i ho estan aconseguint.
I tant. "L'encabronamenta general" ens està cegant.
Publica un comentari a l'entrada