Entre en casa i no em saluda. No hi ha ningú, hauran eixit a fer una
passejada-pense-. De sobte, el sent. El meu gosset està amagat baix d’un
llit, meneja la cua i fa l’intent d’alçar-se a saludar-me, però no pot, perquè
tu, benvolgut malparit, li has pegat un puntelló. Té 15 anys,pesa 10 kg i l’has
deixat coix durant uns dies. Què anava
solt i sense correja ni vigilància? No n’estic d’acord jo tampoc, aixó no ha de
ser així, i ja els ho he fet saber a les persones que l’han cuidat tota la vida
–els meus pares- . Però tu, benvolgut malparit, has preferit fer-li un puntilló
en comptes de comentar-ho als seus propietaris. Què valent!. De segur que després has continuat mirant els
debats en la televisió proposant solucions per a la societat del tipus “matar-los
a tots” o coses semblants.
Eixe gosset al que t’agradaria haver rebentat i tirat en un contenidor,
una vegada em va escoltar plorant en una habitació, i es va quedar en la porta
fins que vaig eixir per llepar-me les cames i fer intenció de voler jugar amb
mi. Eixe gosset a qui t’haguera agradat exterminar d’un bon puntilló, va anar a
buscar el meu avi a l’horta durant una setmana després que morira. La merda que
caga eixe gosset val molt més que tu, benvolgut malparit, que no eres més que
un covard per domesticar.
Quan érem preadolescents recorde haver acompanyat a altres persones “a
caçar gats”. No vaig participar, però vaig assistir una o dues vegades… valent divertiment!
De vegades, mire als que eren més furtius en eixa caçera i com la vida els ha
pegat potades d’eixes que fan que et coste alçar-te, remuntar. Alguns no ho han
aconseguit. I tu, malparit, hauries de
saber que estic desitjant que els dies passen prompte per què te’n vages, que
em sobres , que ja has complert amb tot el que havies de fer i que el dia que
te’n vages, un gosset s’alçara per pixar-te el taüt, o la llosa. Anirà nugat i amb mi.
Només havies de donar la cara i exposar un únic argument, a més, ningú
t’ho haguera pogut rebatre, no t’hagueren pogut llevar la raó. Però ara no t’ho
recomane, potser t’aplique la teva solució a tots els problemes, però al bel
mig de l’entrecuix.
He dit que no volia escriure durant un temps, i em sap greu haver-ho de
fer per aquest motiu, però ho havia de bossar. Eixos són els valents i les
valentes de Sella. La gent a qui li furten les coses en la cara i no ho
denúncia –pa què!-però és suficientment covard per pegar-li a un animal vell
que pesa 10 kg per què aprenga.
No pense molestar-me ni en odiar-vos, esteu condemnats a veure l’asco
cada vegada que esteu front el mirall.
3 comentaris:
Rabia, mejor dicho furia, furia infinita!
Uf! de veres que de vegades tinc dubtes sobre l'expressió "el meu poble".
Ja està be Rex??
Publica un comentari a l'entrada