dimarts, 9 de setembre de 2014

VALENTIA SELLARDA



Entre en casa i no em saluda. No hi ha ningú, hauran eixit a fer una passejada-pense-. De sobte, el sent. El meu gosset està amagat baix d’un llit, meneja la cua i fa l’intent d’alçar-se a saludar-me, però no pot, perquè tu, benvolgut malparit, li has pegat un puntelló. Té 15 anys,pesa 10 kg i l’has deixat coix durant uns dies.  Què anava solt i sense correja ni vigilància? No n’estic d’acord jo tampoc, aixó no ha de ser així, i ja els ho he fet saber a les persones que l’han cuidat tota la vida –els meus pares- . Però tu, benvolgut malparit, has preferit fer-li un puntilló en comptes de comentar-ho als seus propietaris. Què valent!.  De segur que després has continuat mirant els debats en la televisió proposant solucions per a la societat del tipus “matar-los a tots” o coses semblants.
Eixe gosset al que t’agradaria haver rebentat i tirat en un contenidor, una vegada em va escoltar plorant en una habitació, i es va quedar en la porta fins que vaig eixir per llepar-me les cames i fer intenció de voler jugar amb mi. Eixe gosset a qui t’haguera agradat exterminar d’un bon puntilló, va anar a buscar el meu avi a l’horta durant una setmana després que morira. La merda que caga eixe gosset val molt més que tu, benvolgut malparit, que no eres més que un covard per domesticar.
Quan érem preadolescents recorde haver acompanyat a altres persones “a caçar gats”. No vaig participar, però vaig assistir una o dues vegades… valent divertiment! De vegades, mire als que eren més furtius en eixa caçera i com la vida els ha pegat potades d’eixes que fan que et coste alçar-te, remuntar. Alguns no ho han aconseguit.  I tu, malparit, hauries de saber que estic desitjant que els dies passen prompte per què te’n vages, que em sobres , que ja has complert amb tot el que havies de fer i que el dia que te’n vages, un gosset s’alçara per pixar-te el taüt, o la llosa. Anirà nugat i amb mi.
Només havies de donar la cara i exposar un únic argument, a més, ningú t’ho haguera pogut rebatre, no t’hagueren pogut llevar la raó. Però ara no t’ho recomane, potser t’aplique la teva solució a tots els problemes, però al bel mig de l’entrecuix.
He dit que no volia escriure durant un temps, i em sap greu haver-ho de fer per aquest motiu, però ho havia de bossar. Eixos són els valents i les valentes de Sella. La gent a qui li furten les coses en la cara i no ho denúncia –pa què!-però és suficientment covard per pegar-li a un animal vell que pesa 10 kg per què aprenga. 
No pense molestar-me ni en odiar-vos, esteu condemnats a veure l’asco cada vegada que esteu front el mirall.

3 comentaris:

Miguel ha dit...

Rabia, mejor dicho furia, furia infinita!

MEQUETREFE ha dit...

Uf! de veres que de vegades tinc dubtes sobre l'expressió "el meu poble".

Àngels Domenech ha dit...

Ja està be Rex??