dimarts, 9 de febrer de 2016

LA BOSSANDERA

Passà per l’avinguda central del poble el paletu amb el Ferrari. Els burros que el votaren per la platja promesa, per primera vegada van experimentar una sensació estranya. Una pudor insuportable eixia d’aquell cotxe, tot i portar les finestres tancades.  S’havien de tapar el nas i es marejaven al pas triomfal del comptador de bitllets.  La resta de ciutadans comença a sentir l’agror que puja per l’esòfag pocs moments abans de bossar.  
A València,  els vianants que passaven en eixe mateix instant per la porta de les Corts Valencianes  i l’Ajuntament escomençaren a bossar. Alguns es tapaven el nas, però havien de seure marejats per no poder suportar aquella olor a excrescència. El vòmit s’escampà per molts ajuntaments  i pobles de tota la Comunitat, formant un tsunami de bossades que arribà a la Mediterrània  prenent rumb a les Illes Balears, Catalunya i Andalusia.
La gent escomençava a surar en una fastigosa regurgitació de bitllets de 500€, trajes de sastreria, bolsos de Louis Vuitton i  Infinitis accidentats, bigots i corbates. Els que havien bossat suraven, els que s’havien tapat el nas anaven amb el vòmit al coll, quasi ofegant-se…
Tots aquells que havien provocat aquest tsunami ‘enfonsaren  pel pes de les seves butxaques, on sobtadament sortiren muntonades de bitllets de 500€ que els impedien surar. No paraven de cridar entre glops “jo no ho sabia”, “no era jo”, “dos milions de peles”...
Una vegada retirada l’ona del tsunami, s’hagueren de repetir les eleccions per falta de representants.

2 comentaris:

Morning Star ha dit...

No sé si el quadre que has pintat és impressionista o expressionista.

MEQUETREFE ha dit...

Jo diria que "subrrealista"...