Passà per l’avinguda central del poble el paletu amb el Ferrari. Els
burros que el votaren per la platja promesa, per primera vegada van
experimentar una sensació estranya. Una pudor insuportable eixia d’aquell
cotxe, tot i portar les finestres tancades.
S’havien de tapar el nas i es marejaven al pas triomfal del comptador de
bitllets. La resta de ciutadans comença
a sentir l’agror que puja per l’esòfag pocs moments abans de bossar.
A València, els vianants que passaven
en eixe mateix instant per la porta de les Corts Valencianes i l’Ajuntament escomençaren a bossar. Alguns
es tapaven el nas, però havien de seure marejats per no poder suportar aquella
olor a excrescència. El vòmit s’escampà per molts ajuntaments i pobles de tota la Comunitat, formant un
tsunami de bossades que arribà a la Mediterrània prenent rumb a les Illes Balears, Catalunya i
Andalusia.
La gent escomençava a surar en una fastigosa regurgitació de bitllets
de 500€, trajes de sastreria, bolsos de Louis Vuitton i Infinitis accidentats, bigots i corbates. Els
que havien bossat suraven, els que s’havien tapat el nas anaven amb el vòmit al
coll, quasi ofegant-se…
Tots aquells que havien provocat aquest tsunami ‘enfonsaren pel pes de les seves butxaques, on
sobtadament sortiren muntonades de bitllets de 500€ que els impedien surar. No
paraven de cridar entre glops “jo no ho sabia”, “no era jo”, “dos milions de
peles”...
Una vegada retirada l’ona del tsunami, s’hagueren de repetir les
eleccions per falta de representants.
2 comentaris:
No sé si el quadre que has pintat és impressionista o expressionista.
Jo diria que "subrrealista"...
Publica un comentari a l'entrada