dissabte, 8 d’abril del 2017

LISÈRGIA

...N’hi ha gent que pensa que hi ha drogues expansives i drogues evasives. Jo pense que totes les drogues poden ser expansives o evasives, tot depén de l’estat mental i anímic del subjecte consumidor. En tot cas el que veritablement importa és no perdre’s i passar la línia de l’experiència puntual per acabar en l’addicció. És per això  que les persones que rebutgen d’una manera frontal el consum d’aquestes substàncies mereixen tot el meu respecte, encara que no les hagen tastat mai. Potser han vist o patit situacions terribles en persones properes –les drogues bones no són, espatllen les persones- , potser defenen i pensen que cal tenir la ment clara i desperta per ser una mena d’ésser humà complet, una persona íntegra, ideal, canònica... No tinc res a discutir amb aquestes persones. Només et propose un exercici, una experiència:

Aconsegueix un bon grapat de cànem i fes que arribe al teu abast una quantitat acceptable –no excessiva- de a teua beguda espirituosa preferida i els seus respectius ingredients si te la prens en combinats.  Espera una hora sense sorolls, sense molèsties...les 03:00 d’una nit d’estiu, un dimecres. Puja al terrat, trau l’hamaca, apaga els llums i escolta el silenci... Pots acompanyar-te amb la cançó que ara sona. Sent la lisèrgia... 

Acabes de llegir la reproducció -més o menys-  d'un extracte d'una conversa amb un ésser humà molt peculiar gravada en una videocàmera l'any 2003 que he trobat al meu ordinador. Aquella època heroica que no tornarà. Millor deixar-la on estava, al fons. Ací està la cançó que acompanyà l'exercici de lisèrgia.
El 18 de març Eric va vindre al món. Hauria d'estar venint ara, segons el que hi havia previst. Des d'eixe dia, lisèrgia pura.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ui no, jo no em drogo sol.

Amparo ha dit...

tremenda cançó de Pink Floyd, feia molt temps que no l' escoltava!!!

Enhorabona pel neixement de l'Eric.
Moltes felicitats família

MEQUETREFE ha dit...

Pons: El personatge que parla en aquesta entrada sí que ha acabat drogant-se sol...
Amparo: Moltes gràcies. Escomença l'aventura...

Josep ha dit...

No vull ni pensar que feia jo catorze anys enrere. En tot cas, si que puc afirmar que no em drogava.
L'alcoholisme de cap de setmana em va durar poc. Em fa fàstic fumar, i no em refie dels camells que venen coses que no sé què són, sense cap garantia.

Desconfiat i garrepa, no he pagat per una pastilla, ni per una clenxa.

Però sí que he viscut experiències flipants.

Pel que fa el nouvingut: MOLTES FELICITATS!!