divendres, 21 d’abril del 2017

FOS

Et mostraré que tinc ferides
Un dia amb la plaça buida
I veuràs que no tot és com sembla
I sabràs que de vegades rima la més pura dissonància

T’ensenyaré que tinc ferides
Una nit quan la llum del ball s’apague
I veuràs com supuren,que sagnen en abundància

Et mostraré que tinc ferides
Una vesprada d’absències forasteres
I veuràs que la mort  és com  l’oblit
I sabràs que he mort mil vegades pels racons muts en nits de dissabte i diumenges de matí

T’ensenyaré que tinc ferides
Un matí mirant al sostre
 I em veuràs per fi com sóc
 I sabràs el que vull dir

Et mostraré que tinc ferides
Que només hui m’abelleix mostrar
I veuràs que és com sembla, que no sé deixar-les curar.

Enrique 05


Continue trobant "arxius ocults", dels quals ni me'n recordava. Açò va ser escrit en uns moments en els quals necessitava una mena de redempció, resorgir després d'una bona puntellada emocional que estava transformant-me en un ésser flotant, a la deriva. Encara tardaria en surar. És curiós,la imatge de trobar-me gitat mirant el sostre ja anava pegant voltes fa 12 anys. 

2 comentaris:

Amparo ha dit...

Quant patiment desprenen eixos versos... Però, afortunadamente, tot passa.

Àngels Domenech ha dit...

Vetusta Morla canta que "hay esperanza en la deriva" i jo ho vull creure...